L'Eva i jo ens plantem a la font d'Oliana a les 7 del matí del dilluns dia 11 tot esperant trobar-nos-hi el grup de gent disposada a pujar a la Muntanya de La Creu (també coneguda com el Roc de les Hores). Fa dos anys vam arribar mitja hora tard (tothom havia marxat) i aquest any volem ser molt puntuals. De fet, en som tant que, quan hem arribat a la font i no hi ha ningú, ens adonem que ens hi hem presentat 1 hora abans del que toca i en un altre lloc. Aleshores, per no esperar-nos fins que tothom arribi, decidim anar tirant xino-xano i aprofitar per fer algunes fotos del grup des del cim.
Ens anem acostant cap al peu de la muntanya mentre surt el sol (fa una fresqueta considerable), mentre jo provo de recordar per on puja el camí pel bosc fins a la Font del Cudrinyol i per on ens havíem d'enfilar després per fer la grimpada, l'Eva fa unes fotos del cim. Afortunadament, la cosa resulta més senzilla del que semblava al principi, tot i que en algun moment maleeixo la motxilla per ser massa gran. Quan som dalt de la carena ja podem veure el grup que s'acosta al peu de la muntanya. Després de dubtar per uns moments si seguim o ens quedem per fer-los unes fotos mentre pugen, tirem per la carena i seguim fins al cim. Des de dalt les fotos seran més benparides.
Ens enfilem pel darrera de La Creu, provant de seguir el camí marcat (en alguns moments es fa força difícil perquè el camí es va perdent) i arribem al cim. Aprofitem per fer unes fotos d'unes «formigues» que caminen per la carena i, al cap d'uns 10 minuts, ja veiem un grup de persones que pugen pel dret, carenejant, enlloc de fer-lo pel darrera.
Després va arribant la resta del grup (aquest any hi ha molta gent, a veure si no hi cabrem tots!) i es van distribuint al cim, aprofitant per descansar, eixugar-se la suor, beure i menjar una mica. La vista del pantà buit amb els ponts de la C-14 és esplèndida, però hi ha una mica de calitxa i la vall d'Oliana avui no fa tant de goig. Tothom fa moltes fotos (podeu veure i fer comentaris de les nostres a Flickr).
Finalment, tirem avall desfent el camí de pujada. Un grup de valents tiren avall pel dret i la resta del grup anem carenejant fins al pas més fàcil i segur per baixar fins al bosc. Arribem a la carretera de Portell i tirem avall fins al camí que duu al Castell d'Oliana. Tot i que anem força ràpid, en Jordi, l'Eva i jo, que anàvem al darrera de tot, fem tard a missa (de fet, la resta del grup també) com ja és tradició.
Un cop al Castell, el grup es divideix: alguns marxen en cotxe, d'altres ho fem a peu, baixant pel camí del poble vell i provant d'esquivar la C-14 sempre que es pugui. Per acabar, rematem la jugada a Cal Massana, on en Josep Maria i en Jaume ens conviden a beure per celebrar, un any més, la Diada de Catalunya i la pujada a La Creu.
Visca Catalunya!
Ens anem acostant cap al peu de la muntanya mentre surt el sol (fa una fresqueta considerable), mentre jo provo de recordar per on puja el camí pel bosc fins a la Font del Cudrinyol i per on ens havíem d'enfilar després per fer la grimpada, l'Eva fa unes fotos del cim. Afortunadament, la cosa resulta més senzilla del que semblava al principi, tot i que en algun moment maleeixo la motxilla per ser massa gran. Quan som dalt de la carena ja podem veure el grup que s'acosta al peu de la muntanya. Després de dubtar per uns moments si seguim o ens quedem per fer-los unes fotos mentre pugen, tirem per la carena i seguim fins al cim. Des de dalt les fotos seran més benparides.
Ens enfilem pel darrera de La Creu, provant de seguir el camí marcat (en alguns moments es fa força difícil perquè el camí es va perdent) i arribem al cim. Aprofitem per fer unes fotos d'unes «formigues» que caminen per la carena i, al cap d'uns 10 minuts, ja veiem un grup de persones que pugen pel dret, carenejant, enlloc de fer-lo pel darrera.
Després va arribant la resta del grup (aquest any hi ha molta gent, a veure si no hi cabrem tots!) i es van distribuint al cim, aprofitant per descansar, eixugar-se la suor, beure i menjar una mica. La vista del pantà buit amb els ponts de la C-14 és esplèndida, però hi ha una mica de calitxa i la vall d'Oliana avui no fa tant de goig. Tothom fa moltes fotos (podeu veure i fer comentaris de les nostres a Flickr).
Finalment, tirem avall desfent el camí de pujada. Un grup de valents tiren avall pel dret i la resta del grup anem carenejant fins al pas més fàcil i segur per baixar fins al bosc. Arribem a la carretera de Portell i tirem avall fins al camí que duu al Castell d'Oliana. Tot i que anem força ràpid, en Jordi, l'Eva i jo, que anàvem al darrera de tot, fem tard a missa (de fet, la resta del grup també) com ja és tradició.
Un cop al Castell, el grup es divideix: alguns marxen en cotxe, d'altres ho fem a peu, baixant pel camí del poble vell i provant d'esquivar la C-14 sempre que es pugui. Per acabar, rematem la jugada a Cal Massana, on en Josep Maria i en Jaume ens conviden a beure per celebrar, un any més, la Diada de Catalunya i la pujada a La Creu.
Visca Catalunya!
Comentaris
La millor manera d'anar a la Creu si no s'hi ha estat mai i no t'agraden les grimpades, és anar-hi amb algú del poble que conegui el camí. En cas de dubte, pregunteu pel Grup Excursionista d'Oliana.