Passa al contingut principal

Diada de Catalunya a La Creu

L'Eva i jo ens plantem a la font d'Oliana a les 7 del matí del dilluns dia 11 tot esperant trobar-nos-hi el grup de gent disposada a pujar a la Muntanya de La Creu (també coneguda com el Roc de les Hores). Fa dos anys vam arribar mitja hora tard (tothom havia marxat) i aquest any volem ser molt puntuals. De fet, en som tant que, quan hem arribat a la font i no hi ha ningú, ens adonem que ens hi hem presentat 1 hora abans del que toca i en un altre lloc. Aleshores, per no esperar-nos fins que tothom arribi, decidim anar tirant xino-xano i aprofitar per fer algunes fotos del grup des del cim.

img_0091

Ens anem acostant cap al peu de la muntanya mentre surt el sol (fa una fresqueta considerable), mentre jo provo de recordar per on puja el camí pel bosc fins a la Font del Cudrinyol i per on ens havíem d'enfilar després per fer la grimpada, l'Eva fa unes fotos del cim. Afortunadament, la cosa resulta més senzilla del que semblava al principi, tot i que en algun moment maleeixo la motxilla per ser massa gran. Quan som dalt de la carena ja podem veure el grup que s'acosta al peu de la muntanya. Després de dubtar per uns moments si seguim o ens quedem per fer-los unes fotos mentre pugen, tirem per la carena i seguim fins al cim. Des de dalt les fotos seran més benparides.

img_0095

Ens enfilem pel darrera de La Creu, provant de seguir el camí marcat (en alguns moments es fa força difícil perquè el camí es va perdent) i arribem al cim. Aprofitem per fer unes fotos d'unes «formigues» que caminen per la carena i, al cap d'uns 10 minuts, ja veiem un grup de persones que pugen pel dret, carenejant, enlloc de fer-lo pel darrera.

DSC_0002

Després va arribant la resta del grup (aquest any hi ha molta gent, a veure si no hi cabrem tots!) i es van distribuint al cim, aprofitant per descansar, eixugar-se la suor, beure i menjar una mica. La vista del pantà buit amb els ponts de la C-14 és esplèndida, però hi ha una mica de calitxa i la vall d'Oliana avui no fa tant de goig. Tothom fa moltes fotos (podeu veure i fer comentaris de les nostres a Flickr).

DSC_0024

Finalment, tirem avall desfent el camí de pujada. Un grup de valents tiren avall pel dret i la resta del grup anem carenejant fins al pas més fàcil i segur per baixar fins al bosc. Arribem a la carretera de Portell i tirem avall fins al camí que duu al Castell d'Oliana. Tot i que anem força ràpid, en Jordi, l'Eva i jo, que anàvem al darrera de tot, fem tard a missa (de fet, la resta del grup també) com ja és tradició.

img_0104

Un cop al Castell, el grup es divideix: alguns marxen en cotxe, d'altres ho fem a peu, baixant pel camí del poble vell i provant d'esquivar la C-14 sempre que es pugui. Per acabar, rematem la jugada a Cal Massana, on en Josep Maria i en Jaume ens conviden a beure per celebrar, un any més, la Diada de Catalunya i la pujada a La Creu.

img_0106

Visca Catalunya!

Comentaris

Anònim ha dit…
Hei Alex m'ha agrada molt el report de la creu, crec que t'hi podries dedicar, quan quedem per anar a Auben� pel dret????
JLC ha dit…
Tens el trac del camí senyalitzat que puja a la Creu?
Alex Muntada ha dit…
@joan que jo sàpiga no hi ha cap trac i el camí no està pas senyalitzat. De fet, hi ha diversos punt d'accés fins a la primera carena, després el camí es fa per la banda del pantà.

La millor manera d'anar a la Creu si no s'hi ha estat mai i no t'agraden les grimpades, és anar-hi amb algú del poble que conegui el camí. En cas de dubte, pregunteu pel Grup Excursionista d'Oliana.

Entrades populars d'aquest blog

Ja està fet!

Acabo de posar en marxa el diari d'Oliana i per avui ja n'hi ha prou! Ara toca anar al llit i descansar perquè aquesta setmana es presenta força complicada de feina i hores de son. De fet, ja fa estona que hauria de ser al llit. Bona nit i fins ben aviat!

Algú més ha vist la Núria Carrelero a l'APM?

Estaven fent el resum del programa Alguna Pregunta Més? (APM) a TV3 mentre jo estic engrescat amb el portàtil. De fet, no estava mirant el programa, només el sentia... Fins que m'ha semblat sentir una veu coneguda... era la Núria i l'estava entrevistant el paio del bigoti. Suposo que devia sortir també algun dia d'aquesta setmana passada, però algú més l'ha vist? Novament, es confirma que hi ha gent d'Oliana per tot arreu... ;-)