Passa al contingut principal

Hidroelèctica d'Oliana va causar la contaminació de l'aigua

Segons publica el Periòdic d'Andorra en la seva edició del 24 de novembre del 2005, l'empresa «Hidroelèctrica d'Oliana» va realitzar abocaments de tetraclor en una concentració superior a la permesa per la llei entre l'any 1975 i 1993. Sembla ser que aquests vessaments produïts fa més de 10 anys són els causants de la contaminació de l'aigua a Oliana aquest estiu.

Per cert, el mateix article menciona com aquesta empresa va anar canviant d'ubicació i de nom fins que va desaparèixer finalment l'any 2001, quan l'empresa es dèia «Magatzems Campdevànol» i estava ubicada a la província de Girona. I jo em pregunto: com pot una hidroelèctrica convertir-se en una empresa de magatzems?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ja està fet!

Acabo de posar en marxa el diari d'Oliana i per avui ja n'hi ha prou! Ara toca anar al llit i descansar perquè aquesta setmana es presenta força complicada de feina i hores de son. De fet, ja fa estona que hauria de ser al llit. Bona nit i fins ben aviat!

Algú més ha vist la Núria Carrelero a l'APM?

Estaven fent el resum del programa Alguna Pregunta Més? (APM) a TV3 mentre jo estic engrescat amb el portàtil. De fet, no estava mirant el programa, només el sentia... Fins que m'ha semblat sentir una veu coneguda... era la Núria i l'estava entrevistant el paio del bigoti. Suposo que devia sortir també algun dia d'aquesta setmana passada, però algú més l'ha vist? Novament, es confirma que hi ha gent d'Oliana per tot arreu... ;-)

Diada de Catalunya a La Creu

L'Eva i jo ens plantem a la font d'Oliana a les 7 del matí del dilluns dia 11 tot esperant trobar-nos-hi el grup de gent disposada a pujar a la Muntanya de La Creu (també coneguda com el Roc de les Hores). Fa dos anys vam arribar mitja hora tard (tothom havia marxat) i aquest any volem ser molt puntuals. De fet, en som tant que, quan hem arribat a la font i no hi ha ningú, ens adonem que ens hi hem presentat 1 hora abans del que toca i en un altre lloc. Aleshores, per no esperar-nos fins que tothom arribi, decidim anar tirant xino-xano i aprofitar per fer algunes fotos del grup des del cim. Ens anem acostant cap al peu de la muntanya mentre surt el sol (fa una fresqueta considerable), mentre jo provo de recordar per on puja el camí pel bosc fins a la Font del Cudrinyol i per on ens havíem d'enfilar després per fer la grimpada, l'Eva fa unes fotos del cim. Afortunadament, la cosa resulta més senzilla del que semblava al principi, tot i que en algun moment maleeixo la mot...